POESIA

Avui publiquem un poema que ens fa reflexionar:

Per cada dona forta

Cansada d’aparentar debilitat,

Hi ha un home dèbil

Cansat de semblar fort.

Per cada dona cansada

D’haver d’actuar

Com si fos beneita,

Hi ha un home angoixat

Per haver d’aparentar

Saber-ho tot.

Per cada dona cansada

De ser qualificada

D’emocional,

Hi ha un home al qui

Se li ha negat el dret

A plorar i ser tendre.

Per cada dona catalogada

Com a poc femenina

Quan competeix,

Hi ha un home obligat a

Competir per tal que no es

Posi en dubte la

Seva masculinitat

Per cada dona cansada de

Ser objecte sexual,

Hi ha un home preocupat

Per la seva potència sexual.

Per cada dona que se sent

Abassegada pels fills,

Hi ha un home que no ha

Viscut el plaer de la paternitat.

Per cada dona que no ha

Tingut accés al treball o

Un salari satisfactori,

Hi ha un home obligat

A assumir tota la

Responsabilitat econòmica.

Per cada dona que

No sap d’automòbils,

Hi ha un home que no se

Sap fer ni un ou ferrat.

Per cada dona que fa un pas

Cap al seu propi alliberament,

Hi ha un home que

Redescobreix el camí

Cap a la llibertat.

Anònim

NATURALESA OFEGADA : L’ANTROPOCENTRISME

Un matí que passejava pel barri, vaig ensopegar amb alguna cosa de la vorera i vaig caure a terra. No em vaig fer mal, només una mica de sang fina a la mà que us escriu. No sé si fou el color encara viu d’aquesta, o el cop a terra, tanmateix vaig adonar-me’n que, dins meu, hi havia idees que em feien caminar de forma equivocada i que, necessàriament, havien de fondre’s. Em vaig endinsar en el bosc que hi ha a prop de casa, ben de pressa, com les llobes quan s’escapen de nosaltres. Ja ben endins, vaig seure repenjada a un arbre mentre un corriol de llàgrimes m’escrivia el que havia  descobert: el cor tenia un munt d’idees-sutge que m’enfosquien l’ànima.  Havia viscut massa temps empresonada d’aquells pensaments  antics: el diàleg dels homes, un discurs que no era el meu. I em vaig recordar de com l’anomenaven les dones sàvies: l’antropocentrisme. Aleshores, amb el plor novell del matí, em vaig netejar els ulls d’aquella visió que ja percebia forastera dins el cap , per primera vegada respirava sense l’ajut de cap home, lliure i col·lectiva, generosa i valenta com la terra. I, llavors, com una primigènia llavor, vaig mirar el món de nou i a la meva manera.

Això és el que vaig sentir:

DONATERRA

La matinada escampa petons humits,

pintes de sucre i el pensament d'un núvol. 

L,asfalt del carrer ofega la dolçor de la natura, 

plora la terra el plany d'aquesta violació constant.

Gris és el mantell que foragita l'ànima del sòl.

Negre és el forat que hi ha deixat a dins.

Només jo sento els seus crits?

O tu també els sents? 

Continuo i camino vers la llum que cerca l'ànima,

un cel més enllà de dol i  llàgrimes:

el  món de bonhomia,

on la terra és l'esclat d'una tarda d'estiu,

el vol d’un ocell a la primavera,

i el repòs de l’hivern a l’olivera.

L'asfalt del carrer crema la dolçor de la natura,

canta la terra el plany d'aquesta violació constant.

fosc és el punyal que esberla l'ànima del sòl,

obscura és la ferida que hi ha deixat a dins,

Només jo sento els seus crits?

O tu, també, els sents?

Montse Bosch

BIENVENIDOS

INTRODUCCIÓN

La supresión de lo femenino se remonta a varios miles de años, tan sólo desde hace 100 años escuchamos voces de mujeres articulando una visión diferente del mundo. Incluso Oriente ha formulado y formula el trabajo espiritual por los hombres.

La primera Ola de Feminismo surgió con las "medias rojas" a finales del siglo XIX. Pedían derecho al voto, mejor educación, mejores trabajos e igualdad de derechos y salarios.

La segunda Ola arrancó en el siglo XX años 60. Se definieron los valores culturales que aportaban las mujeres a la sociedad.

La tercera Ola a principios del siglo XXI, se define desde la cooperación en términos de igualdad entre sexos para crear comunidades sostenibles, educando a la sociedad (tanto a mujeres, primero, y hombres) para que sepamos ser mujeres con identidad propia, sexualmente plenas y que saben que pueden ser lo que ellas quieran.

Desde l'Espai Psicosalut os invitamos a unas reuniones que tendrán lugar los próximos: 23 de enero, 6 de febrero y 20 de febrero a las 20h, para hablar del Feminismo Emergente (espacio reservado a mujeres).

Os esperamos en: C/ Consell de Cent, 282 pral. 1º de Barcelona, Teléfono 93-4123659.

Un abrazo!