Un matí que passejava pel barri, vaig ensopegar amb alguna cosa de la
vorera i vaig caure a terra. No em vaig fer mal, només una mica de sang fina a
la mà que us escriu. No sé si fou el color encara viu d’aquesta, o el cop a
terra, tanmateix vaig adonar-me’n que, dins meu, hi havia idees que em feien
caminar de forma equivocada i que, necessàriament, havien de fondre’s. Em vaig
endinsar en el bosc que hi ha a prop de casa, ben de pressa, com les llobes
quan s’escapen de nosaltres. Ja ben endins, vaig seure repenjada a un arbre
mentre un corriol de llàgrimes m’escrivia el que havia descobert: el cor tenia un munt d’idees-sutge
que m’enfosquien l’ànima. Havia viscut
massa temps empresonada d’aquells pensaments antics: el diàleg dels homes, un discurs que
no era el meu. I em vaig recordar de com l’anomenaven les dones sàvies: l’antropocentrisme.
Aleshores, amb el plor novell del matí, em vaig netejar els ulls d’aquella
visió que ja percebia forastera dins el cap , per primera vegada respirava
sense l’ajut de cap home, lliure i col·lectiva, generosa i valenta com la
terra. I, llavors, com una primigènia llavor, vaig mirar el món de nou i a la
meva manera.
Això és el que vaig sentir:
DONATERRA
La
matinada escampa petons humits,
pintes de sucre
i el pensament d'un núvol.
L,asfalt del
carrer ofega la dolçor de la natura,
plora la
terra el plany d'aquesta violació constant.
Gris és el
mantell que foragita l'ànima del sòl.
Negre és
el forat que hi ha deixat a dins.
Només jo
sento els seus crits?
O tu també els
sents?
Continuo i
camino vers la llum que cerca l'ànima,
un cel més
enllà de dol i llàgrimes:
el món
de bonhomia,
on la
terra és l'esclat d'una tarda d'estiu,
el vol d’un
ocell a la primavera,
i el
repòs de l’hivern a l’olivera.
L'asfalt del
carrer crema la dolçor de la natura,
canta la
terra el plany d'aquesta violació constant.
fosc és el
punyal que esberla l'ànima del sòl,
obscura és
la ferida que hi ha deixat a dins,
Només jo
sento els seus crits?
O tu, també,
els sents?
Montse Bosch
No hay comentarios:
Publicar un comentario